No ha pogut ser,  amic!

Diumenge, 22 de juliol, 20 hores, Camp Nou.

El nostre autocar, procedent de Pamplona - on vam guanyar  els dos partits que ens donaven la possibilitat d’ aconseguir el titol de Lliga de la Divisió d’ Honor de beisbol en l’ ultima jornada a Tenerife -, entrava al Camp Nou, on esperàveu prop de dues-centes persones per veure com les estrelles del futbol sortien desprès de l’ entrenament. El primer de tots eres tu, un noi amb síndrome de Down, que semblaves estar vivint la final de la Copa d’ Europa de París amb els teus crits de “Barça, Barça”

Quan baixaràrem de l’ autocar,alguns dels nostres jugadors parlaren amb tu, i et van explicar que érem de la secció de beisbol i que podíem guanyar la Lliga la setmana següent. Estaves eufòric, i això que només érem del beisbol.
Em vaig apropar a tu i et vaig demanar si eres molt del Barça, la resposta va ser: “Es de lo que més soc”. Et vaig regalar una samarreta de joc de la secció i em vas clavar les dues abraçades més sinceres que recordo en molt de temps.

Vaig sortir amb el cotxe. Ja t’havies posat la samarreta i em cridares: “I diumenge a guanyar la Lliga”. Jo ben agosarat, et vaig dir que la guanyaríem. Set dies desprès t’he de dir que no ha pogut ser, amic !

Has de tenir la tranquil·litat que ho vam intentar fins l’ últim moment, per tu, per moltes persones més, i per l’ escut que portem.

Finalment hem quedat en segona posició i, segurament, això amb el temps s’ oblidarà. Però et puc assegurar que recordaré sempre la teva mirada darrere les ulleres i les dues abraçades que em vas clavar a l’ anima.

JOSEP JUANEDA

Delegat de la Secció de Beisbol

FC Barcelona
 

Carta publicada en La Vanguardia el 31 de Julio de 2007